L'any 1992, per iniciativa del Gabinet Municipal de Normalització Lingüística de l'Ajuntament d'Alcoi, s'organitzen les I Jornades de Sociolingüística amb un doble objectiu: des del punt de vista polític, es tractava de situar Alcoi en un circuit intel·lectual i compromés amb una causa progressista; des del punt de vista intel·lectual es pretenia conformar un fòrum a través del qual, des de l'estudi, la reflexió i el debat, poder entendre un poc més la societat en què vivim per tal d'impulsar el procés de normalització lingüística.
Les I Jornades de Sociolingüística portaven per títol "La llengua estàndard". Aquest era un tema de molta actualitat a casa nostra: d'una banda, perquè s'havien posat en marxa els canals autonòmics i els seus professionals s'afanyaven a crear, copiar o adaptar models d'altres mitjans que ja tenien una certa experiència; d'altra, perquè al País Valencià s'havia fet una proposta recent d'estàndard oral (Josep Lacreu, Manual d'ús de l'estàndard oral, 1990) amb un intent de "buscar un equilibri entre la necessitat de superar els trets més marcats del parlar local i l'exigència social de trobar un model de llengua pròxim al ciutadà perquè s'hi sentira identificat." A tot això s'ha d'afegir que el valencià continuava introduint-se -i en alguns casos, fins i tot consolidant-se- en el sistema educatiu com a llengua vehicular i que també l'extensió de l'ús de la llengua en molts contextos formals exigia una atenció especial a l'ús de l'estàndard, tant l'oral com l'escrit. També en aquells moments, tot i que la polèmica s'havia encetat a Catalunya ja feia uns anys, continuava la guerra entre els heavys i els ligths, i al País Valencià en teníem de tots dos bàndols.
En les II Jornades de Sociolingüística es van deixar de banda els temes estrictament lingüístics i es van dedicar a l'estudi de les transformacions socials i a la demanda d'una política lingüística valenta i arriscada. A partir d'aleshores les jornades prengueren una orientació distinta i els interessos menen a buscar professionals i intel·lectuals de les disciplines més variades, disposats a fer una reflexió sobre un denominador comú: l'ús de la llengua. Aqueix any el tema va ser "L'ús social i el futur de la llengua".

I així successivament, es van continuar organitzant jornades anualment des de l'Ajuntament d'Alcoi: en les III Jornades de Sociolingüística es va parlar de "Normalització i planificació lingüístiques; en les IV Jornades de Sociolingüística de "La política lingüística a l'estat espanyol: balanç i perspectives.

És a partir de les V Jornades de Sociolingüística (1996), amb el tema "Comunitat lingüística i espais comunicatius", quan s'inicia un cicle nou, dedicat a les ciències de la comunicació, amb uns plantejaments innovadors en el camp de l'anàlisi sociolingüística, d'acord amb les exigències dels nous factors que la condicionen.
Les VI Jornades de Sociolingüística (1997) es van dedicar als "Nous factors de la política lingüística: espais lingüístics i tecnologia"; les VII Jornades de Sociolingüística (1998), a "La política lingüística en l'espai global; les VIII Jornades de Sociolingüística (1999), a "La política lingüística en la Unió Europea"; les IX Jornades de Sociolingüística (2000) a "Conflicte lingüístic i ideologia; i les X Jornades de Sociolingüística (2001), a "Llengües globals, llengües locals".

2. Publicacions
Des dels inicis d'aquestes Jornades, l'Ajuntament d'Alcoi en publica anualment les ponències (cinc volums en total). Però és a partir de 1997 quan es decideix ultrapassar l'àmbit estrictament municipal, ja que atesa la qualitat de les ponències que s'hi presenten i la seua importància dins el panorama de la sociolingüística és necessària una major difusió, s'iniciava la relació amb l'editorial Bromera. És en aquells moments quan l'Ajuntament i l'editorial signen un conveni per a publicar en la col·lecció "Graella Lectures de Sociolingüística"(col·lecció en la quals s'han publicat un total de quatre llibres).
El primer llibre, Política i planificació lingüístiques, és una tria de ponències de les I, II, III i IV Jornades de Sociolingüística, en què es pretén fer una revisió de la investigació social sobre la llengua i sobre les estratègies de política i planificació lingüístiques.
El segon llibre, La política lingüística a la societat de la informació, és una selecció de ponències de les V, VI i VII Jornades, en què s'analitza la societat de la comunicació de masses i les tecnologies de la informació i de la comunicació. Aquesta
miscel·lània evidencia que la política lingüística no es pot dissenyar a hores d'ara amb esquemes tradicionals. Per tant, cal encetar una nova línia de pensament multidisciplinari que integre diferents branques del coneixement i que, en conseqüència, ajude a dissenyar noves polítiques lingüístiques. No debades, es considera que la sociolingüística és una disciplina pluridisciplinària situada més a prop de matèries com la Sociologia, la Psicologia Social, les Ciències Socials, l'Economia, el Dret, la Política..., que no pas de la Lingüística estricta.
El tercer llibre recull les ponències de les IX Jornades: Ideologia i conflicte lingüístic, i tracta d'analitzar el fenomen de les ideologies i el seu paper en la dinàmica social. En aquest recull s'estudia la relació entre conflicte lingüístic i ideologia des de distints punts de vista: hi ha la visió del lingüista, del filòleg, de l'historiador, del sociòleg, o fins i tot de l'antropòleg. I amb això s'ha pretés conjugar la perspectiva teòrica i la descriptiva.
I, finalment, el quart llibre, titulat Llengües globals, llengües locals, reuneix les ponències de les X Jornades de Sociolingüística i analitza com el mercat no és capaç d'atendre les necessitats culturals de totes les comunitats lingüístiques, sinó que, per contra, crea i subratlla diferències. La política es presenta com el mecanisme corrector de les dissimetries entre els mercats lingüístics i els espais culturals. La globalització, l'economia i el fenomen d'Internet són algunes de les qüestions que es tracten en aquesta obra.
Amb aquests quatre volums s'han estudiat i repassat els macrofactors de la política lingüística en la societat actual i les seues conseqüències sobre les comunitats lingüístiques tradicionals. Els textos que hi apareixen són el resultat d'uns interessos intel·lectuals, però alhora d'una responsabilitat d'intervenció civicopolítica, ja que no es tracta, només, d'estudiar i d'interpretar la nostra realitat sociolingüística, sinó de proposar-hi alternatives.

3. Balanç de les Jornades
La política i la planificació lingüístiques han estat els temes preferents de les Jornades. En aquest sentit un dels valors més importants de les jornades ha estat la tria de temes, l'orientació teòrica i ideològica dels ponents i la participació de la gent. D'altra banda, els conferenciants han respost a una excel·lent preparació teòrica i han demostrat una gran preocupació cívica.
Les Jornades de Sociolingüística han tingut un paper compensatori de la mancança de reproducció acadèmica i convencional del coneixement sociolingüístic i han intentat reproduir una nova manera de veure la sociolingüística, no com un entreteniment erudit o una especulació estrictament científica, sinó com una eina per a descriure, analitzar i intentar transformar la realitat.
A Alcoi s'ha generat debat sobre aquelles àrees de la sociolingüística que estan més prop dels ciutadans. És per això que considerem que des de l'Ajuntament, que és l'organització més pròxima al ciutadà i que acompleix la seua funció de servei públic, es podien invertir recursos per a l'organització i la dinamització de fòrums que foren d'interés per a la societat i per a l'obertura a la participació ciutadana.
Al llarg de tots aquests anys s'hi ha fet un esforç, dins el panorama actual, per repensar el diagnòstic sobre el conflicte lingüístic, avaluar els nous actors i factors dels canvis i, per damunt de tot, dissenyar una nova línia de pensament que integre diferents branques del coneixement per tal d'ajudar a dissenyar noves polítiques lingüístiques. S'ha de destacar el caràcter compromés que han tingut sempre les jornades amb la normalització del valencià.
Arribat l'any 2002, i davant la negativa -per raons pressupostàries (!)- del govern municipal de l'Ajuntament d'Alcoi -en mans del Partido Popular des de la cessió de l'Alcaldia per part de l'anterior alcalde del PSOE l'any 2000- que continuaren realitzant-se aquestes Jornades, un grup d'entitats culturals i cíviques alcoianes (Amics de Joan Valls i Jordà, Club d'Amics de la Unesco d'Alcoi, la Coordinadora Alcoià-Comtat pel Valencià, l'Associa-ció Cultural Alcoià-Comtat i el Centre Ovidi Montllor-Casal Jaume I d'Alcoi) emprenen una sèrie d'accions, plasmades en l'elaboració d'un manifest i una recollida de signatures per tot l'Estat espanyol en què es demanava la continuïtat d'aquestes Jornades. Posteriorment va ser presentat en un ple municipal, el qual va ser rebutjat. Açò decideix a totes aquestes associacions i entitats a crear una associació, el Grup d'Estudis Sociolingüístics -de la qual s'adjunta una còpia dels estatuts de constitució-, formada per representants de totes aquestes entitats i per personalitats, professors universitaris i intel·lectuals del País Valencià i Catalunya. Aquesta associació s'encarregarà a partir d'ara a organitzar i donar continuïtat a aquestes Jornades. Així, s'inicia una nova etapa que esperem que amb l'ajuda d'entitats i d'algunes universitats, especialment la Universitat Politècnica de València, coorganitzadora també d'aquestes Jornades, arribaran a bon port.

-tornar a portada.