Característiques principals del català de l'Alguer

Les especials característiques històriques i geogràfiques de l'Alguer han fet possible l'existència d'un dialecte català molt específic. Malgrat tot, si bé en un principi entre un parlant de l'Alguer i un parlant de la resta de la comunitat lingüística pot haver-hi algunes dificultats de comprensió, és evident que les diferències no són prou importants per impedir una intercomprensió mútua. Moltes vegades, aquests problemes sorgeixen per les interferències que provoquen l'italià i el sard sobre l'alguerès i per les que provoca l'espanyol sobre el català (en el cas d'un parlant nord-català, hi hauríem d'afegir les interferències del francès). En aquest sentit, cal recordar que, a voltes, s'oblida que els algueresos (com també la majoria de nord-catalans) desconeixen l'espanyol, és a dir, són catalanoparlants que no entenen la llengua castellana. Com a exemple, llegiu el text següent:

De debò no m’ho imaginava. La situació del català a Catalunya és encara lluny d’una plena normalització: són encara molts els casos que els lectors denunciaven a través de la Bústia, i en un cas jo també ho he comprovat. Fa uns mesos era de vacances a la vostra ciutat i vaig voler anar a l’IMAX del Port Vell. Vaig triar la projecció de la pel·lícula en català, perquè el castellà de debò no l’entenc, i amb gran sorpresa no vaig sentir ni una paraula en català. Vaig demanar explicacions i la senyoreta que havia fet la presentació en castellà, sense ni una paraula per excusar-se, em va dir en un català perfecte el que ja es podia llegir al fullet, o sigui que la direcció té la facultat de canviar el programa com vulgui, considerant que els catalans entenen també el castellà; així, resulta que l’ús del català és només una facultat! Entre persones, tothom té la llibertat d’expressar-se com vulgui, però aquí parlem d’entitats públiques. Només tres consideracions:

1) Saben que existeixen al món catalanoparlants que el castellà no l’entenen (jo en sóc un cas)?

2) Publicar un programa i no respectar-lo, no és una falta a la promesa contractual?

3) Segons diu el fullet, l’IMAX té suport del departament de Cultura de la Generalitat. Aquest departament, doncs, no hauria de vigilar que el català s’empri almenys en les ocasions en què resulta que s’ha d’emprar, sobretot si aquelles entitats en reben el suport?

Per acabar, demano: quina part de responsabilitat en tot això hi tenen els mateixos catalans, que no consideren prioritari l’objectiu d’una normalització lingüística?

Cervai, Gianfranco (l’Alguer): L’Imax i el català. Diari Avui, 15 d’octubre de 1997.

Cal destacar els esforços de l'Escola d'Alguerés Pasqual Scanu -que compta amb una llarga tradició-, de l'Obra Cultural de l'Alguer, de l'Associació per la Salvaguarda del Patrimoni Històric i Cultural de l'Alguer, del CRP "Maria Montessori", d’Òmnium Cultural i, des de 1994, dels diversos governs municipals de l'Alguer que han fet possible que molts algueresos coneguin molt millor l'alguerès i, de retruc, moltes de les formes lingüístiques més generals a la resta dels Països Catalans, és a dir, s’introdueixen a la varietat estàndard de la llengua. Un estàndard que s'ha hagut d'adaptar, lògicament, a la realitat algueresa. En aquest sentit, cal fer esment que el 12 d’abril de 2002 la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans avalà el contingut d’un model d’estàndard d’àmbit restringit per a l’alguerès. Finalment, i també com a factor de cohesió entre els Països Catalans, no s'han de menysprear els contactes, que cada cop sovintegen més, entre la gent de l'Alguer i la gent dels altres Països Catalans.

Si voleu sentir una bona mostra de català estàndard de l'Alguer, el podeu trobar en les misses que cada diumenge es fan a l'Església de Sant Francesc. Una de les poques oportunitats que, a hores d’ara, podem tenir de sentir el català en un lloc públic.

Tot seguit podreu trobar un quadre amb les característiques principals de l'alguerès, tot i que cal tenir present que es tracta dels trets més usuals del parlar col·loquial i que, per tant, en un registre formal trobaríem moltes menys diferències. Aquest quadre ha estat fet per David Casellas (Junts en la diversitat. La Busca edicions. Barcelona, 1997).

Característiques principals de l'alguerès.