El català de l'Alguer: presentació

El present llibre recull una edició revisada -i, en alguns casos, augmentada- de sis articles publicats per l'autor en revistes especialitzades entre els anys 1998 i 2000: «Aproximació a l'alguerès col·loquial» a la Revista de l'Alguer (1998) -a partir del recull d'etnotextos Històries de l'Alguer, entre la marina i la campanya (1996), escrit en col·laboració amb Susanna Sanna-, «L'ús del català i la interferència lingüística en la publicitat visual i la retolació comercial i institucional de l'Alguer» a la Revista de Llengua i dret (1998), «El català de l'Alguer a l'Atlante Linguistico Italiano» al Bollettino dell'Atlante Linguistico Italiano (1988), «Aplicació de la perspectiva ecosociolingüística en la variació: penetració i extensió de sardismes en l'alguerès» a Llengua & Literatura (1999), «Desplaçaments lexicosemàntics i organització de les unitats lèxiques en alguerès per penetració de sardismes i altres estrangerismes» a Estudis de Llengua i Literatura Catalanes/XXXIX (1999) i «Variació fonètica i cliticització pronominal en alguerès: una primera aproximació intradialectal» a Caplletra. Revista Internacional de Filologia (1999), aquest darrer en col·laboració amb Luca Scala.

Si he de destacar algun aspecte que dóna cohesió al recull, sens dubte cal fer referència al grau de fiabilitat de les dades lingüístiques, sempre contrastades i comprovades sobre el terreny de la mà d'informadors d'un espectre social prou ample i divers, si bé una bona part d'aquestes dades ha passat pel sedàs de l'amic alguerès Luca Scala, sense l'ajut del qual no hauria estat possible aquesta recerca a l'entorn de la descripció sincrònica de l'alguerès. I és que l'alguerès ha canviat força d'ençà dels estudis i treballs d'estudiosos com Guarnerio, Palomba, De Giorgio Vitelli, Pais -tots ells referents obligats- i, fins i tot, de Kuen, autor d'aquell dens i imprescindible estudi «El dialecto del Alguer y su posición en la historia de la lengua catalana» (1932-1934), una de les eines més útils i fiables pel que fa a la fonètica de l'alguerès, escrit contemporàniament a l'arreplega dels materials que serviren de base per a la informació algueresa continguda a l'Atlante Linguisico Italiano (1995-1996).

En segon lloc, un altre aspecte que caracteritza aquests sis articles és la voluntat de contrastar les dades sincròniques amb la documentació històrica, seguint el camí traçat per en Joan Veny a Dialectologia filològica (1993) i, pel que fa concretament a l'alguerès, per en Rafael Caria. Sovint diacronia i sincronia s'encavallen, però sense perdre el punt de vista escollit. La documentació, especialment la relativa als registres de la Barracelleria algueresa (segles XVII-XIX), m'ha servit per aclarir alguns aspectes de la història social del català de l'Alguer. I és que no es pot parlar de sardització -ni menys encara de castellanització- de l'alguerès partint d'una base comparativa entre l'estat actual de la llengua i la d'altres llengües romàniques que hi han interferit. D'això, ja en parlo a la «Presentació» del llibre Els noms de la fruita a l'Alguer (1999), on considero que «l'estudi de l'alguerès requereix no únicament una comparació constant amb les altres modalitats dialectals de la llengua catalana, sinó també amb els parlars sards -en sentit ampli-, sense menystenir la incidència dels parlars italians» (o millor dit, italoromànics, com em féu notar el romanista José Enrique Gargallo).

Estructurats en quatre apartats -sense comptar el glossari de veus alguereses-, «Història social del català de l'Alguer», «El lèxic alguerès», «Lingüística descriptiva» i «Llengua i publicitat a l'Alguer», els sis articles aplegats són una conseqüència directa del seguiment del curs de doctorat Descripció i variació del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona durant el bienni 1996-1998. Darrere dels sis articles hi ha la influència de sis mestres de la lingüística: l'Albert Bastardas, a qui dec l'enfocament ecosociolingüístic de l'evolució de l'alguerès; en Joaquim Rafel, que m'alliçonà sobre l'organització de les unitats lèxiques; en Joan Veny, a qui he d'agrair l'oportunitat d'haver pogut publicar l'estudi que em va suggerir al Bollettino de l'Atlante Linguistico Italiano; la Mila Segarra, per la claredat amb què em féu afrontar l'alguerès col·loquial; la Maria-Rosa Lloret, que m'ensenyà com aplicar la fonologia no lineal als canvis fonètics que giren a l'entorn de la cliticització pronominal de l'alguerès, i la Lídia Pons, que em féu descobrir les possibilitats sobre variació lingüística que ofereix l'ús de la llengua en la publicitat.

A tots ells, doncs, vull dedicar aquest llibre i, de manera especial, a l'amic Luca Scala, un pou de saviesa sobre l'alguerès.

Andreu Bosch i Rodoreda
Teià, 24 de desembre del 2001