Per saber-ne més

 

 

Bibliografia

GENERAL

  • CATALÀ, Pere: Invitació a l’Alguer actual. Palma de Mallorca: Editorial Moll, 1957.

    Llibret realitzat per una de les persones que millor ha conegut l’Alguer i els algueresos, Pere Català i Roca. Fet en els anys anteriors al gran retrobament de l’any 1960 entre l’Alguer i els altres Països Catalans, en l’obra es fa un repàs als fets més destacables de la història de l’Alguer, una aproximació a la literatura algueresa i, sobretot, una invitació constant a conèixer l’Alguer. Se’ns dubte, un petit clàssic que encara es pot trobar en alguna llibreria de vell.

  • San Jorge. Revista trimestral de la Diputación de Barcelona, núm. 46. Barcelona, abril 1962.

    En aquest número de la revista que editava la Diputació de Barcelona se’ns ofereix un monogràfic dedicat a Sardenya i, especialment, a la influència catalana. Són molt interessants els documents fotogràfics que ens transporten a l’Alguer dels anys 60.

  • DELOGU, Ignazio: L’Alguer: cara de roses. Dins del volum IV (titulat Els Països Catalans) de la Gran Enciclopèdia Temàtica Catalana Dolça Catalunya. Barcelona: EMSA, 1979.

    Interessant presentació de la història, de l’arquitectura i de la cultura de l’Alguer. Amb fotografies de l’Alguer dels anys 70.

  • SEMIR, Vladimir de: L’Alguer. Un poble català d’Italia. Article de La Vanguardia. Barcelona: 17 d’agost de 1980.

    Article, en castellà, de presentació de l’Alguer i el seu potencial turístic i cultural.

  • CARBONELL, Jordi; MANCONI, Francesco: Els catalans a Sardenya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1984.

    Llibre editat simultàniament en llengua italiana pel Consell Regional de Sardenya. Hi ha articles de diversos especialistes sobre història, cultura, arquitectura, pintura, llengua... de l’Alguer i del conjunt de Sardenya.

  • CARBONI, Fidel: Calendari Alguerés. L’Alguer: Edicions del Sol.

    Cada any, l’Escola d'alguerés Pasqual Scanu (escola.algueres@tiscali.it) edita aquest calendari alguerès, on podreu trobar, a part lògicament del calendari i del santoral, dades bàsiques sobre l’Alguer, poesies, receptes, consells, proverbis, endevinalles...

  • PUIGDEMONT, Carles: Una illa dintre de l’illa (L’Alguer conserva la llengua i la cultura catalanes en un mar de dificultats). Dossier central de la revista Presència, núm. 1121. Girona: 15-21 d’agost de 1993.

    Descripció de la realitat lingüística i política de l’Alguer. Són especialment interessants el repàs que es fa de les diverses institucions que defensen el català a l’Alguer i l’explicació de com una part dels algueresos es van oposar en aquell moment al fet que al rei Joan Carles i d’Espanya li fos concedida la ciutadania honorària de l’Alguer.

  • GÓMEZ, Víctor: L’Alguer, un poble català d’Itàlia. Reportatge i entrevistes de la revista El Temps, núm. 634. València: 12 d’agost de 1996.

    Reportatge i entrevistes amb personatges algueresos (Carles Sechi, el, aleshores, síndic de l’Alguer; Mateu Guillot, president d’Òmnium Cultural de l’Alguer; Antoni Nughes, de l’Escola d’Alguerés Pasqual Scanu; Antoni Soggiu, de Ràdio Sigma; i els membres del Centre de Recursos Pedagògics Maria Montesori Anna Scala, Josep Piga i Daniela Tilloca). Ens pot ajudar a entendre les diverses minories d’intel·lectuals de l’Alguer que fan activisme a favor de la llengua i la cultura catalanes.

  • CORBERA, Jaume; DOMÈNECH, Francesc Xavier; MAYORAL, Joan: L’Alguer: imatge i paraula. Palma de Mallorca: Universitat de les Illes Balears, 1997.

    Presentació de l’Alguer, on trobareu un magnífic conjunt de fotografies de l’Alguer i i una introducció al parlar de l’Alguer, feta pel lingüista mallorquí Jaume Corbera.

  • Sardenya i Catalunya. Dossier central de la revista Serra d’Or, núm. 451-452. Barcelona: juliol-agost 1997.

    Articles de llengua (Andreu Bosch), sociolingüística (Antoni Nughes, Rafael Caria), literatura (Joan Armangué), història (M. Teresa Ferrer), art (Francesco Manconi). Menció a part mereix l’article d’August Bover L’Alguer i els Països Catalans: retrobats però desconeguts, on, sense embuts ni idealismes, afronta els problemes que, a voltes, hi ha hagut recentment entre certs sectors de l’”algueresisme” i la resta dels Països Catalans.

  • MAYANS, Pere; MONTÉS, Núria: Llengua i societat dels Països Catalans. Barcelona: La Busca, 1998.

    Llibre pensat per a alumnat de batxillerat i de 2n cicle d’ESO per tal de presentar-los els Països Catalans. És útil, però, per al públic en general. Hi ha un capítol sencer dedicat a l’Alguer (capítol que ha servit de base per al llibre que teniu a mans). L’any 2002 aparegué la guia didàctic que, a més, n’actualitzava els continguts.

  • RIUS, Cristina: L’Alguer: la terra de les ocasions perdudes. Dossier de viatge del suplement Avui-diumenge. Barcelona: novembre 1999.

    Presentació de la realitat política i lingüística de l’Alguer. És interessant la guia pràctica que ofereix.

  • CARIA, Rafael: L’Alguer, ciutat d’art i de cultura. Itineraris I. L’Alguer: Municipi de l’Alguer, 1999.

    Llibre molt ben editat, amb fotografies a color, on es fa una explicació dels possibles itineraris que es poden fer per conèixer l’art i la cultura alguereses: Gòtic (via catalana), Renaixement, Barroc, Neoclàssic, Eclecticisme tardà i Liberty, la Via Sacra, la Via de les Torres.

  • L’Alguer: la terra catalana a Sardenya. Dossier central del núm. 31 de la revista Descobrir Catalunya. Barcelona: Edicions 62, abril 2000. Diversos articles i magnífiques fotografies ens introdueixen a l’Alguer. És especialment interessant per al visitant de l’Alguer la Guia descobrir de Xavier Sust.

  • BALLONE, Francesc: L’Alguer. L’Alguer: Edicions Studio 5, 2001.

    Llibre de fotografies de llocs i persones de l’Alguer. El poc text de llibre és escrit en català, en sard, en italià i en anglès.

  • ARMANGUÉ, Joan: Estudis sobre la cultura catalana a Sardenya. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2001.

    Repàs força exhaustiu als sis segles de presència de la cultura i de la llengua catalanes a l’Alguer.

HISTÒRIA

  • SCANU, Pasqual: Vincles entre Tarragona i l’Alguer. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor; 1979.

    Tarragona i l’Alguer són ciutats agermanades des del 1972. Aquest llibret pòstum de Pasqual Scanu vol refermar els llaços històrics entre ambdues ciutats. En aquest sentit, cal destacar el paper dels tarragonins en la repoblació de l’Alguer després de la conquesta catalana.

  • ARCA, Antoni: Barceloneta. La història de l’Alguer ensenyada als minyons. L’Alguer: Edicions La Celere, 1996.

    Introducció històrica a l’Alguer per als estudiants de primària (també sembla vàlid per a secundària), feta pel professor i escriptor Antoni Arca. És interessant com a introducció a la història de l’Alguer (a part de la visió històrica —ordenada molt clarament per etapes— hi ha jocs, cançons, poesies...)

LITERATURA

  • SCANU, Pasqual: Rondalles alguereses. Barcelona: Rafael Dalmau, editor; 1985.

    Pasqual Scanu recopilà aquestes rondalles, que posteriorment edità Pere Català i Roca. Una aportació a la rondallística catalana, especialment interessant des del punt de vista lingüístic.

  • MANUNTA, Francesc: Miques de mirall. L’Alguer: La Celere Editrice, 1988.

    En aquest llibre s’apleguen les poesies dels reculls Barceloneta, Miques de Mirall i Hai-Kais i Tankes. Els poemes ens permeten conèixer una de les personalitats més interessants de l’Alguer contemporani (1928-1995), Francesc Manunta, investigador, defensor de la llengua i missioner, que durant quasi 20 anys residí al Brasil.

  • MANUNTA, Francesc: Cançons i líriques religioses de l’Alguer catalana. (3 volums). L’Alguer: La Celere Editrice, 1988-1991.

    Amplíssim estudi històric i lingüístic de la poesia religiosa popular de l’Alguer. En el volum primer, hi trobem un estudi molt detallat del dialecte alguerès (més de 100 pàgines).

  • ARCA, Antoni: Onze cançons d’amor i de guerra. L’Alguer: Edicions del Sol, 1991.

    Recreació poètica de la història catalana de l’Alguer. Cal destacar que els poemes són acompanyats de la seva corresponent partitura i d’una breu introducció històrica. Molt interessant per introduir-se literàriament en la història de l’Alguer.

  • NUGHES, Antoni: Ramon Clavallet, pàgines de literatura algueresa. L’Alguer: Edicions del Sol, 1991.

    El llibre fa conèixer la producció literària i assagística d’Antoni Ciuffo, conegut amb el nom de Ramon Clavallet (Sàsser, 1879; Barcelona, 1912).

  • ARCA, Antoni: Tres peces de Teatre. Sàsser: Editrice Democratica Sarda, 1993.

    En el pròleg del llibre, Benet i Jornet afirmava el següent: “En efecte, veig que escriu a vegades (no sempre) un teatre arrelat ferotgement al seu petit món d’Itàlia, un teatre, doncs, reivindicativament i deseperadament localista. Però alhora gens tancat en si mateix; al contrari, obert a la terra dels seus orígens i, des d’ella, identificat amb ella, lliurat a Europa, parlant de tu a tu a les més sofisticades veus d’Europa. I per nosaltres és una tremolosa esperança comprovar que la terra de l’Alguer, malgrat l’estúpid oblit amb què l’obsequiem des de la ribera catalana de la Mediterrània, encara produeix escriptors gens crepusculars, en absolut provincians, capaços de donar-nos, bo i pregonant els seus orígens, lliçons de cosmopolitisme ben entès.”

  • CANU, Antoni: Poesies. L’Alguer: Edicions del Sol, 1995.

    Recull de poemes del poeta alguerès Antoni Canu. A part del poema que reproduïm en aquest llibre, amb el tema de la llengua com a fons, l’autor tractar de molts altres temes mitjançant una poesia senzilla però efectiva, que ens atansa al català de l’Alguer.

  • HERGÉ: Tintín al país de l’Or Negre. Barcelona: Joventut, 1995.

    Versió en alguerès, feta pel Centre de Recursos Pedagògics “Maria Montessori”, d’una de les aventures de l’internacional Tintín. Segurament no ens equivoquem si afirmem que, a hores d’ara, aquest llibre és una autèntica peça de col·leccionista per als seguidors d’aquest personatge.

  • COLLODI, Carlo: Pinocchio. Òmnium Cultural, 1995.

    Versió en català de l’Alguer de la famosa obra de Collodi Pinotxo. El Centre de Recursos Pedagògics “Maria Montessori” de l’Alguer amb el suport d’Òmnium Cultural de l’Alguer ha fet les versions alguereses d’alguns alguns relats clàssics: Heidi, Robin Hood, Alí Babà...

  • BOSCH, Andreu; SANNA, M.A. Susanna: Històries de l’Alguer, entre la marina i la campanya. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor; 1996.

    Aplec de textos orals en alguerès. Reflex del parlar viu de l’Alguer. Un bon intent de recuperar els referents culturals algueresos.

  • ARCA, Antoni: La Torre de l’esperó. Barcelona: La Galera, 1996.

    Novel·la històrica destinada a un públic juvenil. L’alguerès Antoni Arca ens situa a l’Alguer de començament del segle xix, en la qual un adolescent que entra en el món dels adults ens descobrirà, seguint les paraules de l’autor, l’últim episodi important de la història catalana de l’Alguer i, alhora, el primer episodi alguerès ben ficat dins de la història italiana.

  • ARCA, Antoni: Per una història del meu poble i de mi mateix. Lleida: Pagès editors, 1998.

    En aquest llibre de poesia, Arca condensa molts dels temes que el preocupen vitalment: la passió per la llengua (només la lectura de la dedicatòria inicial ja us farà feredat); la passió perl món dels infants; i, evidentment, la passió per l’Alguer.

  • ARMANGUÉ, Joan: De l’Arcàdia al cafè. Formes de cultura catalana a l’Alguer (1806-1825). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999.

    Repàs a les diverses formes de la literatura popular en català durant aquest període.

  • CATALÀ, Pere: Veus seculars (Cants a l’Alguer retrobat). Barcelona: Rafael Dalmau, Editor; 2000.

    Poemes compostos en el període 1956-1962, en què l’autor participà activíssimament en el retrobament entre l’Alguer i Catalunya. El llibre fou editat amb motiu d’haver estat concedida a Pere Català i Roca la Ciutadania Honorària de l’Alguer (12 de juny de 2000)

  • ARMANGUÉ, Joan: L’escola algueresa d’estudis de cultura popular (1778-1908). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002.

    Se’ns explica l’interès que la cultura popular —especialment l’interès per la literatura feta en català—desvetllà en els algueresos que van viure en aquest període.

LINGÜÍSTICA I SOCIOLINGÜÍSTICA

  • GROSSMANN, Maria: Com es parla a l’Alguer?. Barcelona: Editorial Barcino, 1983.

    Enquesta sociolingüística a la població escolar de l’Alguer. Ens permet entendre el procés de substitució lingüística que està patint el català de l’Alguer.

  • SANNA, Josep: Diccionari català de l’Alguer. Barcelona/L’Alguer: Fundació del II Congrés de la Llengua Catalana, 1988. El primer intent (i de moment únic) de fer un diccionari normatiu per a l’Alguer. Malgrat les polèmiques (quin diccionari no en té?), és una eina molt útil per escriure el català de l’Alguer.

  • CARIA, Rafael: L’Alguer, llengua i societat / Alghero, lingua e società. Sàsser: Editrice Democratica Sarda, 1990.

    Presentació general de l’Alguer. És especialment interessant el quart capítol del llibre intitulat La tercera renaixença algueresa i la situació sociolingüística actual.

  • MARÍ, Isidor (coordinador): La llengua als Països Catalans. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, 1992.

    Llibre realitzat amb especialistes de cada territori, els tres primer capítols es dediquen a les polítiques lingüístiques autonòmiques desenvolupades al Principat de Catalunya, al País Valencià i a les Illes Balears i Pitiüses. Un quart capítol és dedicat a la situació de la llengua a Andorra, Catalunya Nord, Franja de Ponent i l’Alguer.

  • SEDÓ, Jordi: La anormalitat lingüística dels catalans. Sant Cugat del Vallès: Editorial Raurich, 1993.

    Anàlisi de conjunt, a l’abast d’un públic ampli, de la situació sociolingüística dels Països Catalans. L’autor afronta les diverses problemàtiques de la comunitat lingüística catalana tenint sempre present la realitat de totes les terres de parla catalana.

  • ARMANGUÉ, Joan: L’epistolari alguerès de Rossend Serra. L’Alguer: Edicions La Celere, 1996.

    L’epistolari del folklorista barceloní Rossend Serra i Pagès (1863-1929) amb diversos dels protagonistes de la Renaixença algueresa (Pais, Clavellet, Palomba, Dore) ens permet conèixer el procés de desvetllament lingüístic i literari de l’Alguer de començament del segle xx.

  • PUEYO, Miquel: Tres escoles per als catalans. Lleida: Pagès editor, 1996.

    Se’ns explica el procés de minorització de la llengua catalana en els diversos estats europeus en què es parla (Espanya, França i Itàlia). S’analitza des del punt de vista de l’expansió de les llengües amb les quals competia (competeix) el català (espanyol, francès i italià). És molt interessant l’anàlisi comparada sobre la implantació del sistema educatiu en aquests estats. Es tracta, en definitiva, d’una història sociolingüística, gens victimista, dels Països Catalans després de la caiguda dels Antics Règims.

  • FADDA, Ciro: Xistos algueresos. L’Alguer: Edicions del Sol, 1997.

    Recull de xistos (nom posat a una persona, fixant-se, normalment, en un defecte). Una mostra de l’antiga vitalitat social de l’alguerès.

  • CORBERA, Jaume: Caracterització del lèxic alguerès. Palma de Mallorca: Universitat de les Illes Balears, 2000.

    Estudi en profunditat del lèxic alguerès, fet per camps semàntics. Se’n fa una caracterització i se’l compara amb el català general.

  • ARENAS, Joaquim: Llengua i cultura a l’Alguer. Una perspectiva concreta. Separata del número 33 de la revista de Llengua i Dret. Barcelona: Escola d’Administració Pública de Catalunya, setembre de 2000.

    En aquest article, se’ns fa un repàs a la situació de la llengua a l’Alguer i a les activitats de les diverses entitats que treballen a favor de la llengua. L’autor se centra, però, en les activitats de l’Òmnium Cultural de l’Alguer. Cal destacar, en aquest sentit, les descripcions que fa del Projecte Palomba de classes de català de l’Alguer a l’escola i del Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori; sens dubte, les dues aportacions més importants de l’Òmnium Cultural de l’Alguer al redreçament del català. Per acabar, l’autor fa un interessant comentari del nou marc jurídic del català de l’Alguer.

  • BOSCH, Andreu: El català de l’Alguer. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002.

    Recopilació de sis articles d’un dels millors investigadors de la realitat lingüística de l’Alguer: Andreu Bosch i Rodoreda. Hi trobarem un article sobre la història social del català de l’Alguer, dos estudis sobre el lèxic alguerès, dos de lingüística descriptiva i un sobre la llengua catalana a la publicitat de l’Alguer.

  • Església i llengua a l’Alguer: Separata de la revista Foc Nou, núm. 342. Barcelona, octubre de 2002.

    En aquesta separata de la revista Foc Nou se’ns fa un repàs de la situació de la llengua catalana a l’Església de l’Alguer. Cal destacar, en aquest sentit, la importància que històricament, i encara ara, ha tingut l’Església en la conservació de la nostra llengua. També hi ha articles sobre temes de legislació lingüística i entitats en defensa de la llengua

  • SCALA, Luca: Català de l'Alguer: Criteris de llengua escrita. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003.

    Model d'àmbit restringit de l'alguerès. Document aprovat per l'Institut d'Estudis Catalans. Pensat especialment per a l'escola, reflecteix l'experiència de diversos centres d'ensenyament. Comprèn el sistema gramatical i lèxic apte per a l'ús social de l'alguerès.

  • IEC: El català de l'Alguer: un model d'àmbit restringit. Biblioteca filològica XLVIII. Barcelona: IEC, 2004.

    Publicació oficial de caràcter científic del model d'àmbit restringit de l'alguerès, que comprèn el sistema gramatical i lèxic apte per a l'ús social de l'alguerès. A cura de Josep Vallverdú.

GASTRONOMIA

  • Un temps a l’Alguer se menjava també així. L’Alguer: Edicions del Sol.

    Recull de receptes fet per l’Obra Cultural de l’Alguer. La primera edició era en italià, tot i que els noms de les receptes eren en català.

  • FÀBREGA, Jaume. La cuina catalana (Catalunya, Illes Balears, País Valencià, Andorra, Catalunya Nord, Franja de Ponent, L’Alguer). Barcelona: Editorial 92 / Edicions de la Magrana, 1995-1996.

    En set volums, el reconegut gastrònom Jaume Fàbrega ens introdueix, en uns llibres molt ben editats, en la cuina dels Països Catalans, inclòs l’Alguer.

  • THIBAUT, Eliana. La cuina dels Països Catalans. Barcelona: Enciclopèdia catalana, 2001.

    En aquest llibre de cuina de tots els Països Catalans, hi trobarem alguns dels plats representatius de l’Alguer: “Sardines a l’agre o escabetxades”, “Anjoni1 amb formatge”, “Ous al forn”...

 

   

Enllaç. Cercle per a la defensa i la difusió de la llengua i la cultura catalanes. 2004